La Uxue, la Amets, la Lide i jo cap a Salana. Vam aparcar al restaurant que es va cremar (gràcies Clàudia per la info de la pista) i vam enfocar cap a Salana. Aquí si que neu a tope, la part de dalt una mica dura i l'Amets i jo vam arribar-hi amb crampons. La baixada per dalt també dura per`de cop... surt una neu pols canadenca acollonant!!! Ves tu, que guaita, vam tornar a pujar el tros de neu pols per a repetir la baixada.
Unes cracks i m'ho vaig pasar genial també. Si busques entre arbres, trobes neu pols. Salana sempre es divertit, com una gimcana.