Hem fet la Serrera per la vall de Ransol. La manca de neu a les cotes baixes ens ha permès deixar el cotxe gairebé fins el final de la pista asfaltada a la cota 1900. Com que la ruta normal i més concorreguda d´aquest pic és pel Serrat d´Ordino, no hem trobat ningú. Malauradament la pau i el silenci han etat estroncats per la
MALEÏDA PRESÈNCIA DE LES MOTOS DE NEU, que amb total llibertat arriben fins a cotes de fins a 2800 metres. L´ascenció; després de començar a resseguir la vall en direcció NO; es fa atractiva pel fet de remuntar un tub i una pala més espectaculars que difícils i que amb neu estable no han de suposar cap perill. Un cop a l´estany de Meners hem anat a buscar el coll que separa la Serrera amb la Coma de Seignac, i d´aqui al pic amb els esquís a l´esquena. El descens l´hem fet en direcció sud fins al coll del cap de Serrera per arribar altre cop a l´estany. Des d´aquí hem seguit pel mateix itinerari que hem fet de pujada.